Cigala del pi - Cicada orni
La cigala del pi és probablement l'espècie de cigala més extesa i abundant a Catalunya i una de les més populars. Al sud de França també és molt comuna i reb el nom de cigala grisa, degut al color del seu cos. Tanmateix, tal i com passa amb altres espècies, quan acaba d'emergir en forma adulta presenta una coloració més verdosa, com la que apareix a la fotografia inferior, agafada a una branca de romaní.
 
Amb la finalitat d'atraure les femelles, a l'estiu emeten el seu característic cant, que podem escoltar els dies de més calor als boscos per sota dels 1600 m d'altitud. Aquesta és, segurament, l'experiència més propera que molta gent ha tingut amb elles perquè veure-les no és fàcil. La seva coloració críptica fa difícil trobar-les quan estan parades a l'escorça dels arbres.Cicada orni té un dels cants més estridents i característics de totes les cigales europees, que permet diferenciar-la fàcilment d'altres espècies. El seu so pot arribar a sentir-se a més d'un quilòmetre de distància.
 
El cos dels adults mesura uns 28 mm de longitud. Una característica  d'aquesta espècie són les taques fosques que presenta a les ales (unes 10 a cada ala) i que no presenten altres gèneres de cigales presents al nostre país (Lyristes en presenta dues de més petites).
 
 
 
 
La 'pell' o exoesquelet buit que roman al lloc de l'última muda s'anomena exúvia. Observant-la és fàcil determinar si l'exemplar és mascle o femella, mirant l'extrem de l'abdomen per la seva cara ventral. Si es veu el primordi de l'ovopositor, l'individu és femella.
 
En la imatge de la dreta es pot veure, marcat amb un cercle blau, el primordi de l'ovopositor, que correspon a una femella. L'individu de la part superior de la imatge és un mascle.
 
Les exúvies de Cicada orni mesuren al voltant dels dos centímetres, i al mes de juliol se'n poden trobar moltes entre la vegetació.