La cigala del pi és probablement l'espècie de cigala més extesa i abundant a Catalunya i una de les més populars. Al sud de França també és molt comuna i reb el nom de cigala grisa, degut al color del seu cos. Tanmateix, tal i com passa amb altres espècies, quan acaba d'emergir en forma adulta presenta una coloració més verdosa, com la que apareix a la fotografia inferior, agafada a una branca de romaní.

 

Amb la finalitat d'atraure les femelles, a l'estiu emeten el seu característic cant, que podem escoltar els dies de més calor als boscos per sota dels 1600 m d'altitud. Aquesta és, segurament, l'experiència més propera que molta gent ha tingut amb elles perquè veure-les no és fàcil. La seva coloració críptica fa difícil trobar-les quan estan parades a l'escorça dels arbres.Cicada orni té un dels cants més estridents i característics de totes les cigales europees, que permet diferenciar-la fàcilment d'altres espècies. El seu so pot arribar a sentir-se a més d'un quilòmetre de distància.

 

El cos dels adults mesura uns 28 mm de longitud. Una característica  d'aquesta espècie són les taques fosques que presenta a les ales (unes 10 a cada ala) i que no presenten altres gèneres de cigales presents al nostre país (Lyristes en presenta dues de més petites).