Depredació
Les cigales adultes són una peça important de les xarxes tròfiques d'alguns ecosistemes. La seva abundància, la seva mida gran i l'absència de toxines, agullons o altres mecanismes de defensa, les converteix en preses habituals de molts invertebrats i vertebrats. Entre aquests trobem vespes, aranyes, llagostes, mantis, formigues, ocells (gaig, abellerol, pardal comú, etc.), mamífers...
Les aranyes, poden atrapar cigales en les seves teranyines, que intercepten el vol. Allò que no aprofiti l'aranya ho faran d'altres depredadors, com les vespes. Algunes formigues, en canvi, aprofiten l'estona de la muda quan la cigala encara no pot volar per trossejar-la i portar-ne els bocins cap al niu..
L'equip del projecte Anifog de la Universitat de Girona ha realitzat un expeiment de depredació amb models de cera de Cicada orni i Tibicina spp. Al video es pot observar el comportament del picot garser gros i del gaig davant d'aquestes falses cigales.
Una femella de còlit ros portant una cigala com a becada als seus polls a Ribera d'Ondara, Segarra, 2016.
D'altra banda els principals depredadors dels ous de cigala són àcars i petits himenòpters (vespes principalment), les larves dels quals creixen dins l'ou..Les nimfes de vida subterrània pateixen menor depredació. Tot i així, poden ser aliment de miriàpodes, formigues, senglars, teixons o guineus.