Veure la llum

 

Cap al final del llarg cicle subterrani, el cos de la nimfa va adquirint una coloració mes fosca i els ulls es tornen de color grana. L'individu prepara la seva metamorfosi. Haurà d'excavar primer una galeria vertical i romandre uns dies a pocs centímetres de la superfície. Sembla ser que la temperatura del sòl i el cicle de les plantes determinen el moment exacte en què la nimfa veurà la llum, per primer cop en anys. La sortida o emergència té lloc per un orifici circular, que restarà visible durant uns dies. La majoria d'espècies emergeixen de nit, per evitar bona part dels seus depredadors.

 

Un cop a fora, la nimfa s'afanya a caminar cap a un suport, habitualment una herba, arbust o el tronc d'un arbre. Hi grimparà fins a una certa alçada, sovint no gaire més d'uns pocs pams. Ben subjecte amb les potes emplenarà d'aire el tub digestiu per augmentar la pressió interna i esquinçar la pell de nimfa. El nou adult sortirà per l'escletxa que s'obre a la part dorsal del tòrax i del cap. Aquesta darrera muda dura al voltant d'un quart d'hora. Tanmateix, l'adult requerirà de dues a quatre hores per adquirir la coloració definitiva i ser capaç de volar. En aquests moments és molt vulnerable.

 

L’exosquelet buit de la cigala emergida que queda després d’aquest procés s’anomena exúvia, i resta agafat a la vegetació fins que el vent o la puja el facin caure. Si ens passegem per boscos o matollars durant el juliol i agost és fàcil de veure-les.

Corni%20nimfa%20final_edited.jpg